Foto: Cristina Yocantera
Fuente: El Punt
Mitja dotzena de jugadors del planter han debutat en la primera plantilla el 2009
El mataroní Dídac Vilà va aixecar la veda dels somnis en un derbi de copa al Camp Nou
Javi Márquez, l’únic amb fitxa de primera, va cloure l’any estrenant-se com a golejador a Cornellà-el Prat
Pedraza, el més veterà del filial, va rebre una empenta anímica en la copa a Getafe
Els andalusos Baena i Javi López van debutar el mateix dia en la visita de lliga al Madrigal
Víctor Ruiz ja enlluerna a l’eix de la defensa
La fabrica de talents blanc-i-blava està en constant producció. De la valentia i aposta d’un tècnic o d’una direcció esportiva depèn que el producte made in Sant Adrià s’exporti o bé s’aprofiti per al primer equip blanc-i-blau, de manera que es tanqui el cicle perfecte en la cadena de producció.
Enguany l’arribada de Mauricio Pochettino el 20 de gener del 2009 ens ha deixat la constatació que el tècnic argentí ha apostat fort pels jugadors del futbol de base. Fins a sis jugadors del filial blanc-i-blau han fet realitat el seu objectiu de jugar en l’elit. El primer d’estrenar-se va ser el mataroní Dídac Vilà. El lateral esquerre va fer-ho de manera inesperada en el derbi de copa contra el Barça al Camp Nou, corresponent a la tornada dels quarts de final. «Recordo que el mateix matí vaig rebre una trucada per incorporar-me a la concentració de l’equip perquè David Garcia estava malalt. En aquell instant ja em vaig posar un pèl nerviós», explica el defensa. A la nit, la lesió durant el partit de Sergio Sánchez va oferir-li l’oportunitat de debutar. «Van ser cinc minuts però aquell dia vaig complir el meu primer somni.» Un somni que pot tenir continuïtat si es té en compte que el mataroní va fer la pretemporada amb el primer equip i que en la primera plantilla David Garcia és l’únic lateral esquerre natural. «Per desgràcia en l’inici d’aquesta temporada em vaig lesionar i en aquest sentit ha estat un any per oblidar, ja que no m’havia lesionat mai. Espero, però, que l’any que ve pugui tenir oportunitats i continuar sentint la confiança del tècnic.»
El següent a pujar al carro de primera divisió va ser Javi Márquez. El migcampista, després de deu anys al club i una temporada 2008/09 excelsa culminada amb l’ascens del filial a segona B, va signar un contracte per quatre temporades amb el primer equip. Mesos després li arribaria el gran dia. «El debut a Riazor és el dia més feliç d’aquest 2009. Hi ha l’ascens amb el filial i altres bones actuacions personals, però aquell dia és el que esperava des de petit. Per a un periquito, defensar la samarreta i l’escut del teu equip de sempre en l’alta competició és el màxim que es pot demanar.» El badaloní, a més, ha abaixat la persiana en el darrer partit de l’any contra l’Almeria amb la primera titularitat en la lliga i estrenant-se com a golejador. «Són sensacions indescriptibles que les portaré dins meu per sempre.» Tant és així que al migcampista no li cal guardar-se un record del matx. «La samarreta de Riazor i la de l’Almeria les he donades a la família. Una als pares i l’altra als tiets. Tampoc guardo ni el vídeo de cap dels partits. Jo em quedo amb els sentiments que vaig viure.»
Els andalusos Raúl Baena i Javi López serien els següents de la llista. El 4 d’octubre tots dos van tocar el cel de primera divisió al Madrigal. «No vaig tenir temps ni a posar-me nerviós. En el descans el tècnic em va dir d’entrar al camp i em faig esforçar al màxim. Tot va acabar bé i vam poder sumar un punt malgrat jugar gairebé una hora amb un jugador menys. Aquell ha estat un moment especial. En guardo la samarreta, el vídeo i les felicitacions i mostres de suport dels companys», diu Baena. El malagueny, des d’aquell dia ha aparegut amb regularitat en les alineacions del tècnic. «Tot ha anat molt ràpidament. He passat fa poc una mala ratxa de lesions i ni de bon tros podia imaginar tenir el suport tant clar del tècnic del primer equip.» Javi López, també protagonista a Vila-real, mai tampoc oblidarà aquell moment. «En acabar el partit vaig trucar a la família i va ser un moment emocionant. Saben com he patit i com he lluitat. He hagut de deixar la meva casa, patir un any, però sempre el temps et dóna un premi si fas mèrits i et mantens constant i humil», sentencia el d’Osuna.
Pochettino també va fer veure la llum a Pedraza en el compromís de copa a Getafe. «Va ser un glop d’aire, una empenta anímica. Feia massa temps que estava en el filial esperant aquesta oportunitat.» El davanter, el jugador de l’Espanyol B que més anys fa que és en el filial, afronta la temporada clau. «El debut ha estat puntual però que el fet que sigui l’actual tècnic del primer equip qui et fa jugar et dóna esperances. Espero a la llarga poder tenir una continuïtat, perquè si no, a final de temporada hauré de prendre una decisió perquè l’estiu vinent la meva etapa al filial ja s’haurà acabat», explica el jugador.
Pel que fa a Víctor Ruiz, ha estat titular en els tres darrers partits del primer equip. El central va fer un darrer partit brillant. «No em vull fer il·lusions però crec que estic aprofitant els minuts. Quan un juga a aquest nivell juga tan motivat que s’envalenteix i trenca els seus límits.»
Clotet: «Els sis debuts és la millor notícia que em podien donar»
Josep Clotet, extècnic de l’Espanyol B destituït el passat 6 d’octubre, celebra com un triomf propi la mitja dotzena de debuts. «Els sis debuts és la millor notícia que em podien donar.» El preparador reivindica el potencial del planter. «La gent que critica el planter, que vol canviar-ho tot i dubta de Casanova [coordinador del futbol de base] no sap el que es fa. Sense el planter aquest club no tindria res. En el futbol de base no només es guanyen títols, sinó que es fan jugadors. Només cal mirar els molts que tenim jugant i els molts que no hem aprofitat.»
Foto: 
Foto: 
Fotomontaje: 
Foto: 
Foto: 
Foto: 
Foto: 
Foto: 
Foto: 